Cants i danses del Llibre vermell de Montserrrat
Transcripció i interpretació instrumental i coreogràfica bàsica, a partir de l’estudi del P. Gregori Estrada.
Disseny coreogràfic d’Albert Sans i vestuari de Fabià Puigserver.
COR DE CAMBRA FRANCESC VALLS
Direcció: Pere Lluís Biosca
ESBART DANSAIRE DE RUBÍ
Direcció: Jordi Rubio
MAGISTER PETRUS
Direcció: Mauricio Molina
EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT, anomenat així per les cobertes vermelles amb què va ser enquadernat a finals del segle XIX, quan va ser recuperat perquè s’havia extraviat durant les guerres i revolucions de les primeries de segle, és un manuscrit de 137 folis de pergamí, escrit en la seva major part a finals del segle XIV, i entre les moltes matèries que tracta, la part musical s’ha fet mundialment famosa des de la seva publicació en facsímil pel Pare Suñol, l’any 1917.
A partir d’aquesta publicació, els Cants i les danses del Llibre Vermell, que ocupen només 8 dels folis del manuscrit, han estat estudiats i debatuts sense arribar a conclusions satisfactòries. En el foli 22 en llegim la justificació, que traduïda del llatí, diu així: “Atès que els peregrins, quan vetllen durant la nit en l’església de Santa Maria de Montserrat, algunes vegades volen cantar i dansar, i també ho volen fer durant el dia a les places, i en aquests llocs no s’hi ha de cantar sinó cançons honestes i devotes, n’hem escrit algunes aquí, abans i després.” Eren cants i danses que els peregrins demanaven per entretenir‐se durant la nit; els monjos ho van comprendre i van copiar o fer copiar aquets cants i danses en el llibre de la sagristia, anomenat ara el Llibre Vermell. Dels deu cants que s’hi contenen, tres són cànons a tres veus, dos són cants polifònics i cinc són danses “a ball redon”.
Parlem, doncs, de danses populars, a ball rodó, que en l’escriptura del s.XIV presenten signes coreogràfics dels més antics coneguts a Europa i que les versions del P. Suñol (1917) i d’Higini Anglès (1955) van passar per alt, considerant‐les errors del copista. Ha estat necessària una nova versió rítmica, treballada pel Pare Gregori Estrada, totalment conforme amb l’original, en la qual cal dir que no hi ha cap falta del copista sinó que els pretesos errors expressen signes de dansa. I aquesta és la seva gran descoberta. I aquí comença la proposta del Pare Gregori, que va morir el 18 de març de 2016, als 97 anys, i el treball que l’Esbart, dirigit per Albert Sans, va tenir l’honor de compartir amb aquest gran musicòleg i amb l’Escolania de Montserrat i el conjunt Ars Musicae de Romà Escales, sota la direcció del Pare Ireneu Segarra.
Text d’Isidre Rubio.
