Inauguració de l’exposició PERET BLANC DE BEGET (1917-1993)

L’exposició vol apropar-nos a un passat no massa llunyà, quan els paisatges s’acompanyaven de masies plenes de vida, de gent i de bestiar. I de quan l’arribada del ‘músic’ –amb tònica a la segona síl·laba– era un dels moments cabdals de la festa: una ocasió perfecta per relacionar-se i ballar al voltant del so del violí, l’acordió, i abans el sac de gemecs o el flabiol. La figura d’en Peret Blanc, considerat un dels últims músics tradicionals del país, és el fil conductor que ens apropa una mica més a aquella societat rural que s’extingia a mesura que els seus habitants marxaven a viles i ciutats, mentre les noves tecnologies de difusió musical anaven ocupant espais.

En un món cada vegada més globalitzat i amb el perill d’oblidar, ignorar o menystenir el patrimoni musical més proper, potser ens cal fer una mirada enrere i plantejar-nos com podem ser una baula més en aquesta cadena de transmissió oral. I si ara ens toca a nosaltres d’agafar el relleu?

Amb vermut popular i ball participatiu. En col·laboració amb els festivals Ésdansa de les Preses i Càntut de Cassà de la Selva, productors de l’exposició.