MARINA ROSSELL: 300 CRITS

Amb aquest nou disc, Marina Rossell demostra un cop més que és un dels actius i màxims referents de la cançó d’autor catalana i europea. Un fantàstic treball on, al costat del pianista Xavi Lloses, fa conviure clàssics de la cançó francesa del segle XX i peces pròpies absolutament corprenedores, rabiosament actuals i alhora atemporals. A 300 crits, Marina Rossell segueix la seva ruta natural, avançant en la recerca de les cançons de la resistència. Quines cançons crea França després de l’ocupació? I es troba amb “Sous le ciel de Paris” (Sota el cel de Parı́s), “Avec le temps” (El temps se’n va) de Léo Ferrer, “J’attendrai” (Jo t’esperaré), “Je ne regrette rien” (No me’n penedeixo de res) d’Edith Piaf… Cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleı̈ts, cançons que sempre ens commouen i que han acompanyat generacions. La Marina no abandona mai la seva part més personal, més ı́ntima: la creativa. I en aquest disc, el vint-i-cinquè de la seva trajectòria, hi trobem temes gairebé confessionals com “Guardo el dubte” o “Morir d’un llamp”. O la cançó que dona tı́tol a l’àlbum, “300 crits”, que senyala els crits nascuts de totes les emocions humanes: crits de goig, de desesper, crits interminables que, a vegades, travessen la naturalesa. Descobriu-lo, exploreu-lo, escolteu-lo: trobareu una Marina diferent, atrevida, que ens captiva i ens sorprèn.