Roberto Olivan obrirà un Dansàneu amb més espais a l’aire lliure com a resposta a la crisi sanitària
22.06.20
Roberto Olivan · El Petit de Cal Eril & Montserrat Selma · Les Impuxibles · Ovidi 25 & Factoria Mascaró · Nilak & Arnau Obiols · Júlia Farrero · Marala Trio · Factoria Mascaró & La Nova Euterpe · Orquestrina Trama · Nerea Martínez · Manu Sabaté & Romain Baudoin · Criatures · Palmira · Jordi Lara · Duet Daura
Aquest és el cartell de la 29a edició del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, que s’ha presentat aquest migdia a la Sala d’Art Romànic del MNAC, en format roda de premsa i en retransmissió en streaming a través de Lleida Tv. En aquest marc, el ballarí i coreògraf Roberto Olivan, Premi EFFE 2019-2020 a la creació del festival Deltebre Dansa i Premi Nacional de Cultura, ha avançat uns minuts del solo INFERNO V.I.P. que està treballant per encàrrec del Dansàneu i amb el qual s’obrirà el festival el proper 23 d’agost, a les set de la tarda, al centre espiritual de les Valls d’Àneu, l’església de Santa Maria, a Esclarre – La Guingueta d’Àneu. L’organització del festival va comunicar fa unes setmanes el canvi de dates de l’edició d’aquest 2020, que tindrà lloc del 23 al 30 d’agost a les Valls d’Àneu, amb l’objectiu d’adaptar la programació d’enguany a les mesures sanitàries i de protecció que garanteixin la seguretat dels artistes, públic i equip del festival.
Tot i el context actual, el Dansàneu presenta propostes úniques i singularitzades amb l’objectiu de donar suport als artistes i als creadors del país, així com de posar en valor el patrimoni artístic i natural d’Àneu i mescla les propostes de nova creació i/o contemporànies amb la dansa i la música d’arrel. A causa de la Covid-19, el festival d’aquest 2020 potencia els espectacles programats a l’aire lliure i que contemplin aforaments amplis per facilitar l’accés del públic a les propostes. En aquest sentit, es recuperen espais de gran format com el recinte firal d’Esterri d’Àneu i se n’incorporen de nous com el Castell de València d’Àneu (Alt Àneu), el Jardí de Gallimó (al nucli urbà d’Esterri) o l’excepcional església de Sant Víctor a Saurí (Sort), sumant d’aquesta manera una subseu ubicada a la Vall d’Àssua. Una altra de les novetats d’enguany és l’inici d’un cicle dedicat al cinema etnològic amb l’estrena absoluta de dos documentals produïts pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que tindrà lloc al batedor de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que acaba de ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi.
Una edició amb noms propis
El Dansàneu proposa als artistes actuacions fetes ad hoc per al festival i/o que incloguin alguna adaptació o singularitat en la seua representació a les Valls d’Àneu. Enguany, més enllà de la creació de Roberto Olivan que treballarà a Santa Maria (Escalarre – La Guingueta d’Àneu) des d’unes dies abans de l’estrena per finalitzar el seu solo in situ, també destacada la proposta de Les Impuxibles Des-espera en què la compositora i pianista Clara Peya farà créixer juntament amb Ariadna Peya i Marc Soler l’espectacle precedent de només 15 minuts i articulat a partir del seu disc AA (Analogia de l’A-mort, 2019, Satélite K). També es podrà veure una versió diferent de l’espectacle Ovidi 25, una producció del festival Barnasants en l’any del seu 25 aniversari i en record als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor, que el Dansàneu proposa singularitzar incorporant la dansa en diversos temes a càrrec de la companyia d’arrel Factoria Mascaró.
Un dels plats forts del festival és sens dubte la fusió de la ballarina Montserrat Selma amb la música d’El Petit de Cal Eril, en una de les propostes ja avançades el desembre de 2019. Destaca també l’acompanyament del festival a la companyia de circ contemporani NILAK que estrenarà una proposta plantejada en format de residència artística al costat del músic pirinenc Arnau Obiols. Serà en un espai emblemàtic com és MónNatura Pirineus, a les Planes de Son, un centre de natura que fa quatre anys que s’ha incorporat com a subseu del festival.
També en aquesta línia de treball en xarxa destaca la producció, encàrrec del Dansàneu, a la companyia Factoria Mascaró, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra -fundador i ànima del Dansàneu fins a la seua mort-, al costat del grup de polifonia vocal masculina La Nova Euterpe. Per a l’ocasió, els artistes estrenaran un projecte amb voluntat de rodatge (es podrà veure també a la Fira Mediterrània de Manresa) que parteix de la recuperació d’algunes peces litúrgiques populars (goigs, principalment, entre ells un Magníficat de la Vall d’Àssua) arranjades específicament per Jaume Ayats. El dibuix d’acompanyament artístic als creadors finalitzarà amb l’espectacle de cloenda que anirà a càrrec de Júlia Farrero. L’artista lleidatana presentarà la seua proposta Teia, basada en la tradició fallaire dels Pirineus, ja acabada a la plaça de l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu, el 30 d’agost a les 23 hores.
A banda d’aquestes propostes, el Dansàneu també programa noms propis de la música d’arrel com el duet Criatures de Marçal Ramon i Ivó Jordà (doble passi a Sant Víctor, Saurí, el dimecres 26 d’agost), les Marala Trio a Esterri d’Àneu (Jardí de Gallimó, el divendres 28 a les 23 hores), el duet de música tradicional Daura (dissabte 29 a les 12 hores, a l’exterior de la Llar d’avis, a Esterri), l’Orquestrina Trama (diumenge 30 a les 12 hores al Castell de València d’Àneu) i la mescla de música tradicional i dansa contemporània que signa la ballarina basca Nerea Martínez amb l’espectacle Biraka (dissabte 29 a les 23 hores a Son).
Venda d’entrades
Aquest dilluns, coincidint amb la presentació de la programació, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del Dansàneu, ha posat a la venda les entrades de tots els espectacles. En total, són prop de 2.000 localitats de pagament que en cap cas superen el 50% de la capacitat de cada recinte.
En el cas dels espectacles gratuïts, el Dansàneu treballarà per garantir que es mantinguin igualment les distàncies de seguretat que exigeixi la normativa vigent. Igualment els responsables del festival es reserven la possibilitat de modificar el percentatge de localitats a la venda en funció de l’evolució de la pandèmia.